Tot i que el Club Atlètic Català de Vilassar de Dalt es va fundar el 15 d´abril de 1998 segons els estatuts, la seva història es remonta a anys anteriors, concretament al 1993. Per tant podem dir que hi ha un abans i un després de l´any 1998.

Del 1993 al 1998 es van anar jugant diversos torneigs estiuencs de futbol-7 a Vilassar de Dalt. Aquestes lliguetes van servir per anar completant la plantilla actual del que a dia d´avui és l´Atlètic Català. Al 1995 es va incorporar el Jordi Nicolau, Francesc Nabot, David Itxart, Sergi Tejada i Pol Grau, al 1996 el René Fontán, al 1997 el Daniel Domina, dels quals avui dia només queda el René. Durant aquesta època, on l´equip encara no estava federat es van adoptar diversos noms, sempre en funció del patrocinador. Al 1993 l´equip es va dir Estampats Mateu, on es va acabar amb zero punts al casiller. Al 1994 el nom va ser el de Jonson Baylach, aquell any es van conseguir dos empats, un d´ells contra els que més endavant quedaria segon en la classificació final, tot i això l´equip va quedar en darrera posició. Al 1995 el nom va ser de Canoel Jaqueline, on es van aconseguir tres empats, un d´ells en el darrer partit després de remontar un 3 a 0 advers a mitja part i gràcies al gol-average l´equip va quedar en penúltima posició. En els anys 1996,1997 i 1998 el nom de l´equip passaria a ser el de Wilfred´s en honor al Alfred Mateu un dels membres importants en els nostres origens. Cal dir que sota aquest nom el equip ha viscut els seus millors èxits abans de federar-se, on es va aconseguir el 1996 la primera victòria cosa q va permetre sortir dels darrers llocs de la classificació.Ja en el 1997 l´equip va assolir la tercera posició de la segona divisió. En el darrer any abans de fer el pas d´equip a club es va tornar a quedar en tercera posició de la segona divisió després de conseguir la victòria contra els eterns rivals del poble ( els quals tota la vida han jugat a futbol a diferència de nosaltres ) per 4 a 3, cosa que va impedir que ells quedessin campions. Va ser un partit èpic que tots recordarem com el millor del període que va del 1993 al 1998 on hi va haver de tot, expulsions ( ells van acabar amb 5 jugadors i nosaltres amb 4 ), alternances al marcador, insults, tanganes i discussió a les grades. Cal dir que alguns dels membres d´aquest equip rival han fundat aquest any (2003) un equip de futbol sala que es fa anomenar Penya Blanquiblava de Vilassar de dalt, amb els quals el nostre sènior “B” ja ha jugat el primer derbi (aquest cop federat) i va guanyar per 8 a 6, on tampoc hi van faltar les emocions,les tanganes, expulsions i alternances al marcador. Aquell darrer any l´equip també va participar en unes 24 hores de futbol sala on es va quedar en la sisena posició amb dues victòries.
La idea de passar d’equip d’estiu a club federat ha sorgit després que el club veí i amic, el Sant Joan de Vilassar, formés un nou club l’any 1997. Per tant amb l’ajut dels consells de l’Oriol Vinyals i el Francesc Xavier Nebot, entre d’altres, va ser clau perquè el nostre club comencés a fer les seves primeres passes. Per això el Sant Joan de Vilassar és considerat per nosaltres com un club agermanat.

A títol personal diria i destacaria que d´aquest abans del club Atlètic Català el més important i destacat va ser el nom de Wilfred´s, nom amb que se´ns coneix al poble i del qual tots ens sentim orgullosos i el portem ben a dins, just al costat del nom d´Atlètic Català.

A partir dels Wilfred´s neix el que actualment és el Club Atlètic Català, i que no és altre cosa que el punt culminant a la feina feta al terreny de joc durant aquests torneigs estiuencs passats i la feina feta als despatxos per alguns membres de l´actual junta i d´altres que per desgracia ja no hi són però que gràcies a ells a dia d´avui som el que som, que no és altre cosa que la referència del futbol sala al nostre poble. Com ja hem dit abans l´origen del Club Atlètic Català reconegut a la Generalitat per els seus estatuts, data del 15 d´abril de 1998. Aquell any quatre jugadors de la plantilla actual ( Patrick, Alfred, Enric i Edu, dels quals només a dia d´avui juga el primer degut a lesions dels altres tres ) i una altre persona que ja no i és però que tindria un paper vital en la formació del nostre club, i que no és altre que el Jordi Rosés. El pas d´equip de “bolos” a federat ens va portar un altre membre que ha fet molt per el nostre club i que actualment comparteix les tasques d´entrenador del sènior “B” i de jugador del mateix equip, el Sergi Atienza. Aquell any també es van incorporar els fitxatges de l´Ignasi Gerona, el Josep Maria Mendiolea els quals ja no hi són i la de Josep Gabarrón, membre actiu de l´actual plantilla del sènior “A” i que ha defensat i defensa la nostre porteria dels xuts rivals. Tan la temporada 1998/1999 com la 1999/2000 tot i que el club es deia Atlètic Català el nom de l´equip va ser A.C.Mecotex, on gràcies a l´ajuda desinteressada d´aquesta empresa el club s´havia pogut federar i tirar endavant. Cal destacar en aquest primer any de federats la moral de l´equip el qual no es va venir avall tot i encadenar 15 derrotes consecutives en el debut. Al final es van conseguir 4 victòries, 1 empat i 25 derrotes amb un total de 13 punts que ens va permetre quedar en la penúltima posició. També es va formar un equip juvenil escolar que no va tenir continuitat en les posteriors temporades.

A títol informatiu cal dir que aquella primera temporada el club va organitzar el seu primer torneig d´estiu, on ens vem dividir en dos equips un dels quals va assolir la segona plaça amb el títol de porter menys golejat per al que actualment és l´entrenador del nostre club, i que no és altre que el més que conegut “Tein”. L´altre equip format per jugadors ilustres va quedar cinquè, on Patrick va aconseguir la copa de “pichichi” del torneig. També es van organitzar les primers 24 hores del club. Tan el torneig d´estiu com les 24 hores es segueixen realitzant cada estiu on cal destacar el gran nivell futbolístic que es pot veure, on podriem dir que tenim un dels torneigs amb més aureola del maresme. També es van jugar unes 24 hores de bàsquet, les del nostre poble amb 4 incorporacions ( Daniel Roca, Santi Albert, Josep Albert i Ricard Fusté ) on sorprenentment l´equip va quedar sots-campió.

En la segona temporada (1999/2000) cal destacar la incorporació del “mestre” Ferran Tarradellas, el “pulpo” Martí Vilaró, el qual ajuda al Gaba a defensar la porteria i el “Chow” David Vernet a la plantilla i la del “mister T” Tein a la banqueta. Amb aquestes incorporacions el club va fer un salt de qualitat impressionant assolint la 6ª posició final a la lliga a tan sols dos punts de l´ascens, després d´una gran primera volta on l´equip va quedar en segona posició.

En la temporada 2000/2001 es va incorporar a l´equip una altre peça clau de l´actual plantilla, el Manel Riera. Es va aconseguir una de les dues fites més importants del club, que va ser l´ascens de categoria conseguit en la última jornada al camp d´un dels rivals directes, el Xocalà per 3 a 7 fent-nos nostre el seu camp. L´equip va acabar la temporada en tercera posició. Aquell any es va formar també un equip femení base, el qual va conseguir els seus primers punts en la darrera jornada al conseguir la primera victoria per 3 a 0 al Santmenat la qual cosa no va impedir que quedessin en última posició a la lliga. Va ser una gran cloenda a la temporada, ja que el dia anterior el sènior havia conseguit l´ascens i es va acabar amb un dinar de club que va reunir més de 70 persones.

Pel que fa a la temporada 2001/2002 el club tornaria a pujar de categoria, passant en dues temporades de la Tercera Divisió a la Segona “A”. Aquesta temporada tot i conseguir l´ascens altre cop contra el Xocalà ( 3 classificat ) a la penúltima jornada guanyant-los a casa per 11 a 1 ( on es va conseguir un ple al municipal de Can Banús, realment impressionant jugar amb aquell ambient ) es va destacar per la decisió adoptada de dividir l´equip en dos i formar dos sèniors la temporada 2002/2003. Una decisió que va portar en un principi molta raretat al club, però que a la llarga crec que ha estat un pas positiu per al club. Tot i aquesta decisió, no va impedir que es celebrés el segon ascens consecutiu per tot lo alt. Aquesta temporada es va conseguir el sots-campionat de Segona divisió “B”. Pel que fa al femení base van millorar els seus resultats, tot i això van quedar en les últimes posicions. També es va formar un equip cadet masculí el qual es va desfer per la seva poca serietat.

La temporada 2002/2003 degut a la formació d´un nou sènior es van incorporar diversos jugadors, concretament Rubén procedent del Cabrils, Raül, Ritxi ( el qual ja no i és pq se´ns el va emportar un equip de nacional “B”, tot un orgull per nosaltres ) i Monty ( el qual ha tornat al seu club d´origen ) procedents del Iluro per al sènior “A”. Pel que fa al Sènior “B” cal destacar el pas den Nico de jugador a entrenador, tot i que per causes laborals va deixar l´equip i la direcció tècnica va passar a mans del actual entrenador, Sergi Atienza. També es va fitxar per al sènior “B” Ito i Gesa a la porteria ( els quals van plegar a mitja temporada, deixant la feina de defensar la porteria al pívot del sènior “A” Patrick ) Esteve, Oriol i Gerard. Els resultats més destacats d´aquella temporada van venir a càrrec del femení base el qual va compaginar partits en la lliga federada ( on ja no van quedar de les últimes, concretament sots-campiones de la segona divisió ) i partits a la lliga escolar ( on es va arribar a les finals de catalunya un cap de setmana al tarragonés amb tot pagat). Pel que fa als sèniors, el “B” va quedar tercer per la cua després d´un inici molt dolent però va acabar guanyant 6 dels últims 10 partits. El sènior “A” tot i debutar en la categoria va quedar en 6ª posició a tan sols una posició d´un nou ascens, que hagués estat el tercer consecutiu, cosa que esperem que s´assoleixi la temporada 2003/2004. Aquesta temporada també cal destacar la formació de la cantera del nostre club amb una escola formada per més de 20 nens entre 4 i 7 anys, els quals van fer diversos amistosos, destacar el partit jugat al palau blaugrana contra el barça.

La temporada 2003/2004, cal destacar el gran paper dels equips séniors en quan a resultats. El sénior “B” (amb la incorporació del Juan a la porteria, el Zarra i el Roger) va aconseguir l’ascens de categoria gràcies a una gran primera volta. En canvi, el sénior “A” (va incorporar a l’Efrem) va aconseguir l’ascens a primera divisió degut a una remuntada en la segona volta, que va permetre remuntar algunes relliscades produides en la primera part del campionat. El femení base tot i incorporar a David a la banqueta va aconseguir un dels pitjors resultats desde la formació de l’equip. Cal destacar també que l´escola formada la temporada anterior és va convertir en una realitat al tenir al voltant de uns 20 nens i es van formar dos equips pre-benjamins escolars els quals vàren aconseguir uns grans resultats tot i ser el primer any de competició.

Com s’ha pogut comprobar l´evolució del club durant aquestes temporades ha estat considerable. S´ha passat d´un equip la temporada 1998/1999 a tot el que tenim en l’actualitat. També es conta amb més de 100 socis, fet que destaca i reforça el paper del club dins el nostre poble. Esperem que les coses segueixin igual, creixent amb moderació però amb pas ferm. Qui ens havia de dir que aquells marrecs que van començar a jugar algun torneig d´estiu acabarien federant-se com a equip i que al llarg dels anys conseguirien una estabilitat com a club com la de que disposem actualment. Tot això és recull sota un club, l´Atlètic Català, i un sentiment, que no és altre que el de Wilfred´s!!!

Estarem a la espera de com els hi va tots als nostres equips en la present temporada. Sort a tots.